La mandolina és un instrument de corda pinçada amb un to brillant i delicat, semblant i molt relacionat amb el llaüt.
Una mandolina és un petit instrument de corda que s'assembla a un llaüt en forma i normalment es toca amb pales de plàstic per pinçar les cordes per produir so. El cos en forma de pera del qin té patrons semblants a la closca de tortuga, i la placa posterior corbada està sostinguda per diversos feixos sonors. Sol tenir quatre o quatre jocs de cordes, amb afinació coherent amb el violí. La mandolina apareix generalment com un instrument solista. Popular al sud d'Itàlia i a diversos països d'Europa, Amèrica i Àsia.
Història dels instruments musicals
La mandolina és una variant del llaüt, originàriament evolucionada a partir de la mandora d'arpa petita del segle XVI al segle XVIII.
La variant més coneguda de la mandolina avui es va originar a Nàpols.
Al segle XIX, va ser millorat pel fabricant de mandolines italià P. Venacia, posant les bases de l'estil modern.
Els compositors dels segles XVIII i XIX creaven de vegades obres per a mandolines. A Itàlia (sobretot al sud) i als Estats Units, la mandolina és principalment un instrument popular, i als Estats Units, s'utilitza sovint a la música country juntament amb la guitarra i el banjo.
